De mà en mà
LA CURTA LLISTA DE PROPIETARIS
 Segons els historiadors, el Castell de Montclar va estar, en un inici, en mans àrabs i després, durant la Reconquesta, Arnau Mir de Tost el conquerí.
Explica la llegenda que el senyor de Montclar, el tal Arnau Mir de Tost, era home d’armes i poques paraules, amb molta facilitat per fer presoners a aquells que s’interposaven en el seu camí. De fet, un cop consumada la reconquesta de l’actual província de Lleida, la seva família es va convertir en els principals colonitzadors de les terres arravatades als musulmans.
Les lleis de descendència de l’època van fer que el castell passés, més endavant, a domini dels senyors de Cabrera; la filla del brau Arnau Mir es va casar amb el bescompte de Girona i senyor de Cabrera, Ponç I.
El Castell va passant, així, de mà en mà. El nét d’aquest matrimoni hereta el castell junt amb el comptat d’Urgell. A partir d’un altre matrimoni, cosa típica en aquella època, el llavors propietari, Ponç de Cabrera cedeix totes les seves possessions –que no eren poques, l’home havia anat acumulant, entre guerres i casaments, el seu patrimoni- al seu gendre Gombau II de Ribelles. Una bona herència; Gombau II rep,a part del de Montclar, els castells de la Foradada, d’Artesa i Montsonís.
Amb la família Ribelles, les terres de Montclar i Montsonís, es converteixen es un important feu. És l’inici d’una llarga època esplendorosa que es pot resumir constatant que, des de l’any 1200 fins avui, només 5 famílies, amb lligams matrimonials entre elles, han estat propietàries del Castell de Montclar: els Ponç, els Cabrera, els Ribelles, més endavant els Despujol i, des de 1986 i fins ara, els De Miguel, els llinatge dels quals prové del Baix Empordà, on hi tenien d’altres castells com el de Púbol (els de Miguel foren els primers barons de Púbol) que més tard fou propietat de Salvador Dalí. |
|
Ubicat a la part més alta de la Serra de Montclar, a 500 metres d’altitud, buscant les millors vistes sobre les ‘seves terres’, el Castell oneja la seva bandera al cim de la torre d’homenatge. Senyal de que està habitat. La família De Miguel, una de les més antigues de Catalunya, n’és la propietària.
|
