Al llarg del temps
El Castell de Montclar aixeca les seves parets damunt de les restes d’una antiga torre romana. A la façana de la fortalesa, una inscripció indica que va ser reconstruït l’any 1635, no obstant, els historiadors el tenen documentat de l’any 981. Es tracta, doncs, del castell més antic de la zona.
Restaurat per darrera vegada el 1970 i declarat Monument Històric Artístic l’any 1979, les parets del Castell de Montclar semblen voler relatar tot el que ha succeït en el transcurs de la història.
La part més antiga és la planta baixa i la que va ser la Torre d’Homenatge de l’antiga edificació, suport de l’actual fortalesa. Així, observant les pedres que el formen (les anomenades ‘pedres testimoni’), es poden distingir les diferents etapes de construcció: del terra fins a uns 4 metres d’alçada, corresponen al segle XIII; i la part superior data del segle XV.
I com passa en tots els castells medievals, de ser construït sota l’objectiu principal de punt de defensa passa a ser residència dels senyors feudals, alhora que, al seu voltant, s’hi van construint les cases de la gent que treballava les terres dels senyors o en el propi castell. Això sí, en cas d’atac, els nobles, que eren els únics que tenien armes, estaven obligats a deixar entrar al castell a tot el poble.
La història és llarga; durant molts anys, a l’Edat Mitjana, el Castell tingué una funció clarament defensiva; vital en aquella època. Dos murs exteriors (que ara queden just al mig del poble) envoltaven la fortalesa per la part per on era més possible ser atacats.
La història demostrà, com acostuma a passar gairebé sempre, que el lloc on els romans van construir la seva torre de defensa no va ser escollit a la babalà. Gairebé dos mil anys després de la seva construcció, durant la Guerra Civil Espanyola, un aquarterament militar també va escollir aquesta ubicació com a punt estratègic de defensa.
