Costums medievals

• El gran nombre de petits “ulls de bou” que, aquí i allà, trobem en pràcticament totes les parets del castell demostren la sempre present por a ser atacats. Aquests petits forats permetien veure apropar-se a l’enemic i tenir temps de preparar la defensa. Malauradament no s’ha localitzat encara el passadís secret que segur que tenia aquest castell, però prop de l’església hi ha l’escala de cargol que permetia a fugida ràpida dels nobles. 

• En el gran menjador que ja hem descrit s’hi celebraven el àpats de compromís. Les llegendes i els propis historiadors relaten les pautes de conducta en els esdeveniments socials de l’època resulten, avui en dia, un tant curioses. La “bona educació” obligava a escopir sota la taula, prohibia assistir a un acte públic en cas d’estar simplement refredat i eximia de culpa aquell a qui se li escapava una ventositat si era capaç de dissimular, culpant de la mala olor al gos.   

D’altra banda, en el castell trobem varis indicis del que devien ser els “invents” de l’època que s’utilitzaven per millorar les condicions de vida al castell. Un dels més curiosos era el de deixar la porta de la cotxera oberta durant l’hivern a mode de sistema de calefacció. Estrany però cert; l’escalfor dels animals que descansaven a la cotxera pujava escales amunt i escalfava la resta de la casa. 

• La presó, per la seva banda, és una mostra més de la permanent voluntat dels nobles de demostrar el seu poder envers als enemics (o “presumptes enemics”, diríem avui). A la presó pròpiament dita s’hi tancaven aquells que, almenys, encara tenien el dret a judici; i a les masmorres hi anaven a parar els que ja mai en sortirien, la cadena perpètua de l’època.