anglèscatalàespanyolfrancès

Personatges destacats

Juan Francisco de Miguel, Baró de Santa Gema i Marquès d’Ustou-Montauban

Juan Francisco de Miguel, Baró de Santa Gema i Marquès d’Ustou-Montauban, està relacionat amb Montclar per ser un avantpassat dels actuals propietaris del castell.

Va néixer el 5 de gener de 1767 al castell de Bagen (Comminges-França). Comminges és la comarca francesa limítrof amb la Vall d’Aran on es va establir aquesta rama de la família de Miguel, procedent del Baix Empordà. Des de 1640, els membres d’aquesta família vivien indistintament a ambdós costats de la frontera, tot i ser alcaldes vitalicis de Vielha i Vilac.

Tornant a Juan Francisco de Miguel, després de provar la seva noblesa, va ingressar com a oficial al Regiment de les “Ardenas” el 19 de Juny de 1785. Després d’explotar la revolució francesa, emigrà a Alemanya el 1790 per entrar a formar part dels “Guàrdies de Corps” (Guàrdia personal d’èlit formada per 50 persones) del Comte d’Artois, futur Rei Carlos X de França. Va passar després al Regiment Saxe-Hussards i fou greument ferit en una acció bèl•lica en la que es distingí particularment.

Els esdeveniments el van portar a Santo Domingo on la seva valentia i els seus dots militars el van fer destacar als ulls del General que manava aquella colònia. El va nomenar Cap d’Esquadró, al comandament de la Cavalleria.

Després de l’evacuació de Santo Domingo per França, el Comandant de Miguel es va traslladar a Luisiana. Allí va ser nomenat Major, segon comandant del Cos de Voluntaris de Nova Orleans. Secundà brillantment el General Jackson (futur President dels Estats Units) quan, al desembre de 1814, els Anglesos intentaren, en un desesperat atac, reprendre la ciutat de Nova Orleans que durà fins a principis de 1815 quan foren definitivament rebutjats.

Juan Francisco de Miguel resultà novament ferit i fou felicitat públicament pel General-Cap. Avui, el seu record segueix viu a Nova Orleans on és considerat com un dels més intrèpids defensors de la ciutat. A la Universitat d’Història de Nova Orleans, existeix un "fons Santa Gema" on s’estudien els nombrosos documents que donà Juan Francisco a dita Universitat. S’establí al Barri Francès amb la seva família després de casar-se amb la viuda de Lefroy de Dreux, de soltera del Mas, dama d’origen francès.

Va tornar a França el 1818 y morí el 20 de febrer de 1842 al Castell de Bagen que l’havia vist néixer. Durant els 20 últims anys de la seva vida, es va dedicar a millorar tots els aspectes de la vida de la comarca, tenint una part molt activa en els assumptes municipals. El Rei de França el recompensà fent-lo Cavaller de l’Ordre Reial de Sant Lluís.

El seu record segueix viu a ambdós costats de l’Atlàntic.


Josep de Pons i de Guimerá, Baró de Montclar

Josep de Pons i de Guimerá, Baró de Montclar, va néixer al castell de Montclar el 1625. En aquesta època, Catalunya es trobava sota el domini del Rei de França. Per aquest motiu, Josep de Pons va aixecar un exèrcit de 100 homes a cavall i ho va posar a la disposició del Rei de França. Cal tenir present que llavors no existien els exèrcits nacionals. Els nobles aixecaven exèrcits i els posaven a la disposició del seu Rei a canvi de remuneracions o de pactes sobre el repartiment de les terres novament conquistades.

Es conserven les cartes de Josep de Pons al Cardenal Mazarín (Primer Ministre de Lluis XIV) posant el seu exèrcit a la disposició del Rei. Aquest exèrcit va combatre al nord-est de França. Algunes vegades amb el gran Turenne. Josep de Pons va fer presoner al Príncep de Luxemburg. El general Montclar (així era conegut a França) va conquistar els castells de Windstein (propietat de la família de Dietrich, avui fabricadors d'electrodomèstics), Schoenck i les principals places fortes d’Alsacia. El 24 d'octubre de 1681, Lluis XIV fa la seva entrada a Estrasburg després que els tres Regiments de Dracs, manats pel general Montclar, assetgessin la ciutat i forcessin la seva rendició. El general Montclar és considerat com el millor general de Luís XIV.

Va Ser nomenat Gran Bailío de Haguenau, Tinent General dels Exèrcits del Rei, Caballer de l'Ordre Reial de Sant Lluís, Governador General d’Alsacia i Justicier del “Palatinado”. Estava casat amb Jeanne de Ros. Va morir a Landau (avui a Alemanya) on va ser enterrat. El seu cor fou transportat a l'església de Milles, prop de Perpignan, terra de la seva esposa. La seva besnéta es va casar amb el Príncep de Montbarey, Ministre de la Guerra de Lluís XVI. Però el seu Regiment va seguir existint. Al principi era el Regiment Montclar. Va ser integrat al “Royal Etranger” que després es va dir “Royal Rousillon”. Avui és l’onzè Regiment Acorassat de l'exèrcit francès.

Als llibres sobre aquest regiment sempre s'esmenta el fundador del mateix: Josep de Pons, Baró de Montclar, Gentlhombre català nascut al castell de Montclar.

Com a dada curiosa Manuel de Miguel de Santa Gemma, de la família actual propietària del castell de Montclar, va fer el servei militar a l'actual Regiment Montclar.


Montiline 14 , SL - LLicència 1434